Le petit Ramon & les filles del pànic (punk intimista)

DATA: Dissabte 1 de juliol
LLOC: Plaça Vella
HORA: 00:00
DURADA: 1 h 15 min

LA MÚSICA DEL NOU DISC
Luxúria és el segon disc de Le Petit Ramon. Va ser gravat i mesclats als estudis de Cydonia entre el 2004 i el 2005. Totes les cançons són del Ramon Faura i està produït pel Lluis Cots Bel i ell mateix. L’anterior i primer disc va ser publicat el 2003 i des d’aleshores Le Petit Ramon s’ha anat donant a conèixer, tocant i col·laborant en tot tipus d’accions vinculades a la música. Provinent del Underground Barceloní, si el primer disc era un esclat delirant, aquest segon es centra més en el Pop. El so s’ha enfosquit, les guitarres predominen més, els sintetitzadors estan més treballats, de vegades resssona Brian Eno. Les melodies i els arranjaments són més psicodèlics (The Beatles, Pretty Things, Pau Riba, etc...). Una altra novetat és la incorporació de bateries reals en la gravació, i percussions de tota mena. Molts amics han passat per l’estudi per posar coros i prendre un gintònic.

Si bé, les influències no han variat massa, el resultat de Luxúria és més unitari en comparació al primer disc. En definitiva es tracta d’un còctel de les dues tendències preferides de LPR: La psicodèlia dels anys ’60 i el so més electro i descarat de la New wave (1978-82). Referències doncs a patades: Devo, Velvet Underground, Blondie, Depeche Mode, The Rolling Stones, Kraftwerk, Buffalo Springfield, The Remains, etc. Fer música sobre la música.

ELS TEXTOS DEL NOU DISC
Pel que fa a les lletres, potser més abstractes que les del primer, segueix predominant el to d’autocrítica àcida, del humor negre, de tractar de dir amb música tot allò que la correcció política amaga sota l’alfombra. Una referència evident en la manera de musicar el català és Pau Riba (“Cumpleanys” o “Em fa una mica de por regalar-te el meu cor”). Els temes, com en el primer, són els temes eterns: l’amor i la mort. O la por a morir i el sexe com a passatemps que ens fa oblidar el trist final. Mandra: sobre la por al fora, sobre la felicitat dins del llit de l’estimada. Cumpleanys: sobre la vida com un morir lent. Primavera: sobre l’estació de l’any on les noies descobreixen les carns (ai, els bracets!). El Greix: quan la panxeta apareix i no hi ha manera de fer-la fora. TV (+parlen massa) sobre la ignomínia social dels desgraciats dels reality. Hooligans: Sobre el futbol com adoctrinament hipòcrita; Mi nariz: arqueologia ye ye dedicada a Los Cheyenes (grup barceloní dels anys seixanta); Lúxuria descriu tota mena de pràctiques sexuals amb vocabulari clínic extret d’un llibre d’anatomia., etc. Etc. Etc...
Les referències textuals són, evidentment, els novel·listes preferits de LPR: Bernhardt, Céline, Faulkner, Proust, Gombrowitz, Dostoievski... tots els que han donat forma a la nostra part més fosca i veritable.

ÈPILEG: LE PETIT RAMON & LES FILLES DEL PÀNIC
De cara a les actuacions, la gran noticia és que per portar aquest disc al directe, Le Petit Ramon es converteix en una banda. Com el procés de gravació, mescles i masterització s’ha allargat més del compte, Le Petit Ramon ha aprofitat l’impàs per replantejar l’espectacle. D’una banda i per no perdre la forma ha continuat donant bolos amb una formació acústico-experimental (Le Petit Ramon+Avant-Garde); paral·lelament ha anat reclutant el personal fins arribar a tenir una formació de luxe integrada per 7 músics, que és amb la que actualment s’obre la contractació.
A la bateria i percussions, Lluis Cots (coproductor del disc i també bateria dels Madee); a la percussió, Xavi Tasies (Tactequeté,…); al baix i veus , Miquel Sospedra (Xerramecu, Chop Suey…); al cello, Elvis JV (Avant-Garde…); als sintetitzadors, samplers i veus, Gemma Lloret (Ego-Trip…); a la guitarra, Tony Laming (músic anglès provinent de l’escena psicodèlica londinenca: Murmurs of Irma, Hideways, els mítics The Monkees…) i la veu i guitarra, Ramon Faura.
Amb aquesta nova formació ja s’han fet actuacions i la proposta sembla imbatible: Fan fer una festa-assaig general a l’Heliogàbal; van tocar al festival francès de Les Mediterranéennes a Argelés-sur-mer; han tocat al Artistes del Geni (Badalona), al Clap de Mataró i al Casino de Vic. Van presentar el disc i el vídeo en un concert a la Sala Apolo de Barcelona que, pel que diuen ha agradat molt. Una de les últimes cites va ser el concert que van fer a l’Espai compartint cartell amb Quimi Portet.El concert va ser una producció del programa De Prop (TV3) que pròximament serà emitit per la televisió.
L’última actuació del 2005 va ser al programa especial de cap d’any de TV3, Tocant un dels seus singles: El Greix.