The Pinkertones (electro lounge rock)

DATA: Dissabte 1 de juliol
LLOC: Zona esportiva
HORA: 03:00
DURADA:1h 30 min

Barcelona, barri de Poble Nou. Un calorós dia de juny, any 2001. En Mister Furia es dirigeix a la papereria del carrer Pamplona per comprar un cartutx de tinta per a l'impresora. Una Impala s'atura al seu costat i de sota el casc en surt el Professor Manso. Quina sorpresa! Feia tres anys que no es veien i l'intercanvi de batalletes dura ben bé un quart d’hora.
El dia següent es retroben a Llull amb Pamplona. Res de nou, ja que les batelletes ja han estat intercanviades el dia anterior. En Manso té pressa i se'n va.

El tercer dia en Mister Furia es troba a en Manso davant de la casa d'aquest últim, rodejat de músics. Viuen a cent metres l'un de l'altre. En Manso se'n va de bolo, per abans de marxar parlen dels respectius projectes musicals. Hmmm, pensen tots dos.

El quart dia En Mister Furia no es troba a en Manso, però rep una trucada. Li ofereixen fer la sintonia per a una sèrie de televisió, Once upon a time in Europe. Truca a en Manso i li proposa de produir-la al seu estudi. Així és com s'ajunten per primera vegada el Mac d’en Professor Manso i el sintetitzadors analògics d'en Mister Furia i per tant queden fundats The Pinker Tones.

La sintonia és un èxit. Durant el rodatge, The Pinker Tones coincideixen amb en Christopher Lee, que ha estat escollit per presentar la sèrie. La trobada té lloc al restaurant Amaya de la Rambla, entre xipirons i gambes a la planxa. Davant l'astorament general, en Mr. Lee dedica unes paraules d'elogi a la sintonia i aprofita per reivindicar la seva veritable vocació, el bel canto. Confirmem que en Mr. Lee té una magnifica veu de baríton, a part de tenir un excel·lent gust per la música.

Des del primer dia The Pinker Tones se n’adonen del potencial que es desprèn d'aquest projecte nou nat i de l'energia que es destil·la durant les sessions d'enregistrament. Es posen a composar i gravar com a bojos en el local que serà la seva nova llar: Pinkerland. En unes golfes de l’Eixample es comença a materialitzar un primer àlbum que veu la llum el 2003, després dels maxi singles Mais Pourquoi? i One of them. Es diu PINK CONNECTION i aviat és escollit Nou Talent FNAC. No tarda en aparèixer la possibilitat d'obrir-se a nous mercats, més enllà de les nostres fronteres. Però el segell discogràfic no comparteix els plans d'expansió plantejats per The Pinker Tones i aquests darrers decideixen anar-se'n a un segell anglès: Outstanding Records. Per aquest motiu el disc deixa de vendre’s a Espanya, mentre comença a distribuir-se a més de cent països sota un nou títol: THE BCN CONNECTION. Gràcies als video-clips de Mais Pourquoi? i Viva la Juvenud, The Pinker Tones comencen a aparèixer regularment a la MTV i a múltiples cadenes d'arreu del món. El primer dels clips es manté durant 19 setmanes al top 20 dels DFC charts de MTV Espanya.

Mentre The Pinker Tones no descansen ni un minut: produeixen diversos àlbums i singles de grups nacionals i internacionals (Bondage, ExMundus, Veldt, David Devant & His Spirit Wife), componen un parell de bandes sonores (Sincopat i Survival Train) i dediquen una part del seu temps a experimentar amb les remescles (Carrots, Alessandroni, Ovni, Capri, Klaus Esser, etc.). Però el gran projecte que es porten entre mans és el segon disc. Hi treballen durant més de dos anys i conceben un àlbum que ja està superant totes les expectatives. Des d’ara fins al febrer de 2006 veurà la llum en més de quaranta països, entre ells França, Alemanya, Itàlia, Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Japó, Korea, els Estats Units, Canadà, Puerto Rico, Argentina, Uruguay, Xile, Colòmbia i Veneçuela. THE MILLION COLOUR REVOLUTION surt a la venda el 7 de novembre del 2005 a Espanya i al Regne Unit, i està editat per Pinkerland Records, un segell fundat entre The Pinker Tones i Outstanding Records.

El Professor Manso i en Mister Furia també han concebut un format de directe, amb la inestimable ajuda de Dj Niño: The Pinker Tones Dj Crew, en el que conviuen la intensitat d’una banda de rock i la dinàmica de una sessió de dj. Especialment aplaudits són els bootlegs que executen en directe. Aquest format els ha portat des del Poble Nou a llocs tan dispars com Londres, Caracas o Johannesburg.

Professor Manso
De pare inventor i mare acordionista, el petit Manso va estar sempre predestinat al món de l'espectacle. Explica la seva mare que, embarassada, el seu marit li posava l'acordió sobre el ventre. Amb el moviment de la panxa al respirar, l'instrument s'expandia i es contreia generant uns sons més propers al dodecafonisme que a una altra cosa. El seu pare tenia l'estranya teoria que el fetus començava d'aquesta manera a educar la seva oïda...

Més endavant van venir les classes de piano clàssic amb la Svetlana, una professora russa. Però el petit Manso preferia ballar al ritme de la música popular basca, perseguir els aneguets d'en Furita, o jugar amb els seus 7 hàmsters africans... Fins que un bon dia, davant la sorpresa dels seus pares, Mansito va decidir convertir la seva petita habitació en un espectacular set de percussions construïdes a base d'olles de cuina, cubells de fregar i velles rampoines que trobava a un desbast proper a casa seva... a partir d'aquell moment, el soroll ensordidor que sortia de la seva habitació dia i nit, va tirar ràpidment per terra la fama de bon nen que tenia a tot el barri, i va acabar amb la paciència de més d'un veí.

Els incidents es van succeir fins que uns anys més tard, el seu pare va inventar el primer ordinador personal casolà de la història (del qual, desgraciadament no n'ha quedat constància) amb peces tretes d'un vell televisor japonès i d'una antiga màquina d'escriure Olivetti. En veure l'artilugi, el petit Manso va oblidar el seu prometedor futur com a percussionista, va quedar hipnotitzat pel moviment del ratolí i es va passar els següents 20 anys de la seva vida enganxat a l'ordinador. El veïnat podia respirar tranquil, de moment... mentre no s'ajuntés amb en Furia. La resta és història...

Mister Furia
Amb pocs anys de vida ja es veia que Mr. Furia seria un gran artista del món de la música. Els seus pares expliquen que de petit tenia un do especial pel ritme i les melodies, i que molt abans de començar a caminar, el petit Furia ja es defensava bé tocant la cítara.

La seva primera gran passió va ser la música tirolesa, el Alphorn i la Zieh-Harmonika (acordió diatònic alpí), influenciat sobretot per les seves arrels alemanes. Però la seva inesgotable motivació personal el va moure cap a noves sonoritats i nous ritmes musicals.

El pas següent va ser apropar-se a un estil, que degut a un complex i incomprensible mecanisme mental, Furia relaciona amb la música tirolesa: la Bossa Nova. Però a la connexió brasilenya-alpina se li afegeix la seva curiositat creixent per l'avantguarda electrònica i l'Ukelele. La resta és història...